Performance el 28 de març a la porta de la facultat de ciencias de l’educació i psicologia
Sala de Graus ( campus Catalunya) espai ocupat
La manifestació convocada el dimarts 8 de maig per l’Assemblea de la URV, va tenir un seguiment d¡unes 200 persones( sempre tenir en compte les aproximacions…). Va començar a les 11.30 tallant la plaça Imperial Tàrraco i ha tirat cap amunt al Campus Catalunya passant per la Rambla Nova, Pau Casals i Maria Cristina, desembocant al Campus catalunya. Es va duur a terme l’assemblea informativa, on es van viure moments d’incertesa. Es va dinar i moments més tard, es va comunicar dins d’un acte de la sala de Graus, que aquest espai passava a estar okupat per motius que no en falten, precisament…Acomiadaments o bé la no renovació de contractes al personal de PAS i PDI, imposicions econòmiques com és ara la pujada del 66% en taxes de le matrícules de tots els estudis, la fraternitat de la URV amb les empreses ( qui va inaugurar el curs acadèmic? Antoni Brufau, el president de Repsol YPF a Tarragona!), la demonització dels moviments contrahegemònics, els cops del feixisme modern, són fets com molts altres que ens porten a estar aquí.
La peça angular per coordina.-nos entre totes és l’assembloea que serà a les 20hrs del vespre a davant mateix de la Sala de Graus.
Hi ha tot d’actes programats pels dies que estarem trencant la feliç harmonia i cínica pau amb la que ens volen fer conviure. Ahí va:
Dimarts 8
18. Berenar+ Performance
20 Assemblea
22 Sopar i passi de video
Dimecres 9
9. Passaclasses+ pancartes
14 Dinar
18 Debat: Mitjans de comunicació
20 Assemblea
22 Sopar i video/ jocs/ el que sorgexi…
Dijous 10:
10.00 Pancartes
14.00 Dinar
19.00 Xerrada amb Ermengol Gassiot: Sindicalisme i organització
20. Assemblea
22 Sopar i el que es vulgui
Divendres 11
10. Xerrada amb Arcadi Oliveres ” situació universitària actual”
14 A menjar que hi ha gana!!
19 Xerrada sobre la Reforma Lavotral, a càrrec d’un membre de la Guspira
21.30 Concert
Animeu-vos, cony!
Crònica del debat sobre l’ús de la violència
Continuen les retallades, augmenten les taxes universitàries brutalment, augmenta la misèria, la ràbia… i Tarragona viu la jornada de vaga més combativa dels últims anys… les seus del PSOE i PP, bancs i caixes són atacades, els mossos carreguen indiscriminadament… dies després comencen les detencions polítiques… Interior de la mà d’en Felip Puig imposa mesures pròpies de temps passats…
Arran dels fets ocorreguts durant la passada vaga general del 29 de març en que el nivell de combativitat i tensió social va esclatar amb contundència, l’assemblea universitària va decidir no obviar un tema tan espinós i polèmic com aquest, tot organitzant un debat sobre la legitimitat de l’ús de la violència. De fet, la convocatòria va ser un èxit, i un quarantena de persones van participar d’aquest acte del passat 18 d’abril. El debat que va durar una hora i mitja aproximadament va servir perquè s’exposessin diferents visions sobre un concepte tan complex com la violència.
Si en algun punt estaven d’acord tots els assistents és en que la violència estructural exercida pel sistema capitalista cap a les persones és infinitament superior en abast i dolor als aldarulls atribuïts als ja coneguts com joves encaputxats. I que aquesta expressió de ràbia social o vandalisme, segons es consideri, va ser utilitzada pels mitjans de comunicació per desviar el focus d’atenció d’una jornada de vaga amb manifestacions històriques. Tanmateix… quin paper han de prendre els moviments socials davant aquest fenomen?
Una qüestió estratègica
En les primeres intervencions es va defensar que davant la constant i massiva violència estructural era legítim l’ús de l’autodefensa. Es va fer incís en aquest concepte, l’autodefensa, com a resposta a prèvies agressions, fugint de la connotació de violència gratuïta promoguda pel poder polític i els mitjans. Però la divergència va arribar en el moment que es considerava oportú fer ús d’aquest mitjà, com a qüestió estratègica per ampliar el suport social.
Certes intervencions van defensar que actualment no és prudent començar a utilitzar aquests mitjans ja que espanten a les masses, allunyant-les encara més dels moviment revolucionaris. D’altres creien que aquesta expressió de ràbia social era inevitable i que s’havia de fer pedagogia per fer entendre que allò no era violència, sinó autodefensa, que no era la malaltia, sinó el símptoma.
Arribat a aquest punt es va debatre sobre com arribar a la gent i si aquestes expressions de lluita hi ajudaven o no. Es va fer incís en que únicament la pràctica política i la resistència pacífica poden engrandir més les files de la resposta social, que l’autodefensa o la violència espanten i allunyen a la gent. En aquell moment es va produir una intervenció que defensava que emprendre el camí abans esmentat, no es contradiu en donar una resposta més combativa i contundent. Aquesta reflexió va anar acompanyada d’una contextualització que afirmava que ens trobem en un punt nou de la història. Per primera vegada a la història tenim un context en que la tensió social augmenta desmesuradament i la resposta social no és proporcional (a causa de l’alt nivell d’alienació). Que cal accelerar aquest procés i que cal buscar noves vies, i que una d’aquestes vies pot ser conjuntar una bona acció política de conscienciació amb l’acció directa.
En defensa de la no-violència
Tot i que durant la primera part del debat totes les intervencions legitimaven l’autodefensa en relació al context imperant, discrepant dels tempos, al llarg del debat també hi hagué intervencions que defensaven la no-violència com arma més potent per desmantellar el sistema. Es va fer incís en la figura de Gandhi, en la aposta per la desobediència civil, ja que és un mètode de lluita que incomoda i que deixa sense arguments la resposta repressiva estatal. Certa intervenció va exposar que som nosaltres qui decidim quin camí emprendre si el de l’autodefensa, o el de la no-violència, i que al llarg de la història només s’havia usat el primer (perquè funcionava), però que ens havíem de plantejar aquesta possibilitat. Que la violència només engendra violència i que al cap i a la fi cal començar a construir quelcom nou des de la base i amb un nous valors conseqüents amb la nostra pràctica política.
Ràpidament aquesta intervenció va ser rebatuda amb l’argument que els moviments socials no escolleixen els mitjans que emprendre, sinó que és el propi sistema capitalista el que obliga de fer ús de l’un o l’altre. També es va criticar que s’establís la dicotomia entre activista violent o no-violent, remarcant l’ampli ventall de possibilitats existents, i que en cap moment l’ús de l’autodefensa implica que una persona sigui violenta.
No val faltar tampoc el debat de sobre com les noves tecnologies poden ser un arma molt potent per combatre el sistema establert.
Un èxit
Després d’una hora i mitja de debat en que les assistents van defensar amb entusiasme la seva postura, el debat es va donar per finalitzat tot i que de ben segur hagués pogut continuar. En definitiva, l’Assemblea de la URV, valora molt positivament aquesta experiència com una forma de créixer, de formar-nos col·lectivament per tal de dur a terme la nostra lluita amb la millor estratègia possible.
Debat sobre lús de la violència
Arran dels últims fets ocorreguts durant la vaga general del passat 29 de març, ha sorgit de nou al si dels moviments socials l’etern debat sobre si és legítim l’ús de la violència.
Per tal de fer-hi front i no esquivar un tema tan polèmic com aquest, des de l’Assemblea de la URV hem organitzat una taula rodona sobre l’ús de la violència el proper dimecres 18 d’abril a les 19:00 hores, a l’aula 304 del Campus Catalunya.
Jornades de lluita per preparar la Vaga General als Campus Sescelades i Catalunya
Per tal de prepara la Vaga General s’han preparat un seguit d’actes organitzats per l’Assemblea del Campus Sescelades i l’Assemblea del Campus Catalunya.
Campus Sescelades
27 de març a l’Aula d’actes del FCEP
- 10:00h. Vídeo-fòrum
- 17:00h. Tuala rodona (representants del PDI, PAS i estudiants)
28 de març davant la FCEP
- 11:00h. Performance + Assembela oberta informativa de la vaga general
Campus Catalunya
28 de març al pati del Campus Catalunya
- 12:00h. Vermut popular
- 14:00h. Assemblea oberta informativa de la Vaga General
- … en acabar. Mural reivindicatiu
Si augmenteu els taxes us farem dimitir
Si augmenteu les taxes us farem dimitir
Cartell de la Vaga General 29 de març
Comunicat de l’Assemblea URV al voltant de les eleccions del 21 de març
Des de l’Assemblea de la URV volem fer una valoració de la convocatòria d’eleccions del 21 de març per elegir els representants dels estudiants al Claustre, consells de departament i juntes de facultat.
Volem denunciar la poca inoperància d’alguns dels grups d’estudiants que es presenten a les eleccions, que només surten a la llum cada dos anys per penjar cartells de les seues organitzacions, però no fan la feina de lluitar pels drets dels estudiants dia a dia.
L’actuació d’aquestes organitzacions, vinculades als partits polítics que es volen carregar la universitat pública, és un símptoma clar de la desunió que hi ha actualment entre la ciutadania i la política, i trasllada als òrgans de la Universitat el model parlamentari no participatiu i burocratitzat. Prova d’això és la poca implicació dels estudiants en els processos electorals, i les escasses xifres de participació.
Des de l’Assemblea de la URV demanem un sistema de representació dels estudiants realment democràtic, basat en l’assemblearisme i el consens. Denunciem el fet que els representants als òrgans de la Universitat no són proporcionals amb la quantitat de persones de cada sector que hi conviuen, la jerarquia del sistema, així com també el poder d’òrgans com el Consell Social, amb representants de multinacionals.
Finalment, animem tothom a participar de les mobilitzacions per aconseguir una universitat pública i de qualitat. També convidem estudiants, professors i personal PDI i PAS a participar de l’assemblea, cada dijous a les 14h al Campus Catalunya, i cada dimarts a les 14h al Campus Sescelades, per seguir treballant amb l’objectiu de fer d’aquesta universitat un espai lliure i digne. Democràcia no és votar cada dos o quatre anys, sinó implicar-se dia a dia en les coses que afecten el nostre entorn.
Assemblea URV
Assemblea URV 